Una de monstruos de Rocio Bonilla cuenta la historia de una pareja de gemelos, Teodora y su hermano, a quienes les encanta hacer pasteles. Una vez a la semana, acuden al mercado a buscar los ingredientes que necesitan para cocinar dulces. ¡A ambos les fascina el mercado! Pasear entre los mil colores y olores, el bullicio de la gente y, sobre todo, la cálida sonrisa de los tenderos tras sus puestos.
Llega el día de ir al mercado, pero lo que no saben los gemelos es que algo terrible sucederá… La pelota de Teodora se cuela bajo el puesto de los frutos secos, y cuando los niños van a buscarla, ven accidentalmente que la tendera, la señora Pepa, esconde bajo el delantal una cola verde llena de escamas. ¡Pero la cosa no acaba ahí! Al agazaparse tras los sacos del colmado, advierten, atónitos, que un tentáculo retorcido asoma bajo la pernera de Don Luís. El señor Paco, el frutero, esconde dos antenas bajo la peluca. Y Pilarín, de la tienda de huevos, ¡tiene dos garras peludas en vez de pies!
Pero… ¿será verdad? ¡Los niños no dan crédito!
A partir de ese momento, se embarcarán en una concienzuda investigación para descubrir el misterio horripilante que se esconde en el mercado: al parecer, sus tenderos de toda la vida son monstruos disfrazados de persona.
Se lo cuentan a mamá, pero ella no les cree. Nadie les cree. Tan solo ellos dos pueden verlo.
¿Qué harán los gemelos para solucionar tan terrorífico problema?
Hacía mucho tiempo que me apetecía abordar una historia de miedo. Empecé a recordar las cosas que me asustaban cuando era pequeña y llegué a la conclusión de que los monstruos me podían dar muchísimo juego para construir una trama llena de humor, que era mi objetivo. Quería crear una historia de miedo pero que también nos hiciese reír, que resultase disparatada, alocada y muy, muy divertida.
Creo que cada autor, cuando escribe o ilustra un libro, vierte en él un pedacito de sí mismo, de su momento vital. A los protagonistas de este álbum les encanta cocinar e ir al mercado, como a mí, y hacer pasteles, que son elementos ya habituales de mi iconografía, así como los pájaros, la intertextualidad o las alusiones a Star Wars.
Teodora y su hermano son niños inquietos, vitales y con una gran curiosidad por todo aquello que les rodea. Los personajes son siempre el pilar de una historia, porque vemos a través de sus ojos y sentimos lo que ellos sienten. Tienen que emocionar. Por ese motivo, me obsesiona tanto el movimiento y la expresividad cuando los dibujo, para que sean creíbles y expliquen, de forma precisa, exactamente aquello que yo quiero explicar.
Las ilustraciones están hechas sobre papel, combinando varios lenguajes visuales: mis colores habituales en acuarela con imágenes sólo a lápiz. Además, he incorporado el collage como herramienta para contar secuencias narrativas y reforzar la sensación de movimiento.
Todo esto, y algunas cosas más, las encontraréis en Una de monstruos, un álbum ilustrado repleto de miedo y humor, en el que no sabremos hasta el final si los monstruos existen en realidad o son fruto de la imaginación de los niños. ¡Os invito a descubrirlo!
Una de monstres conta la història d’uns bessons, la Teodora i el seu germà, que són amants de la rebosteria. Una vegada a la setmana, acudeixen al mercat a buscar els ingredients que necessiten per cuinar els seus pastissos. A tots dos els fascina el mercat! Passejar entre els mil colors i olors, el rebombori de la gent i, sobretot, el càlid somriure dels venedors que estan darrere de les parades.
Arriba el dia d’anar al mercat, però el que no saben els bessons és que una cosa terrible hi passarà… La pilota de la Teodora es cola sota la parada de la fruita seca, i quan els nens s’hi fiquen per buscar-la, veuen accidentalment que la venedora, la senyora Pepa, amaga sota el davantal una cua verda plena d’escates. Però la cosa no acaba aquí! En ajupir-se darrere dels sacs de la parada de queviures, observen, atònits, que un tentacle cargolat surt pel camal del senyor Lluís. El senyor Paco, el fruiter, amaga dues antenes sota la perruca! I Pilarín, de la botiga d’ous, té dues grapes peludes en comptes de peus!
Però… serà veritat? Els nens no entenen res!
A partir d’eixe moment, s’embarcaran en una conscienciosa investigació per descobrir el misteri horripilant que s’amaga al mercat: pel que sembla, els venedors de tota la vida són monstres disfressats de persona!
L’hi expliquen a la mare, però ella no els creu. Ningú no els creu. Tan sols ells dos poden veure-ho.
Què faran els bessons per solucionar un problema tan terrorífic?
Feia molt de temps que volia abordar una història de por. Vaig començar a recordar les coses que m’espantaven quan era petita i vaig arribar a la conclusió que els monstres em podien donar moltíssim de joc per construir una trama plena d’humor, que era el meu objectiu. Volia crear una història de por, però que també ens fes riure, que resultés absurda, esbojarrada i molt, molt divertida.
Crec que cada autor, quan escriu o il·lustra un llibre, hi aboca un trosset de si mateix, del seu moment vital. En aquest àlbum, als protagonistes els encanta cuinar i anar al mercat, com a mi, i fer pastissos, que són elements ja habituals de la meva iconografia, així com els ocells, la intertextualitat o les al·lusions a Star Wars.
La Teodora i el seu germà són nens inquiets, vitals i amb una gran curiositat per tot allò que els envolta. Els personatges són sempre el pilar de la història, perquè veiem a través dels seus ulls i sentim el que ells senten. Han d’emocionar. Per aquest motiu, m’obsessiona tant el moviment i l’expressivitat quan els dibuixo, perquè siguin creïbles i expliquen, de manera precisa, exactament allò que jo vull explicar.
Les il·lustracions estan fetes sobre paper, i hi he combinat diversos llenguatges visuals: els meus colors usuals en aquarel·la i les imatges només al llapis. A més, he incorporant el collage com a eina per contar seqüències narratives i reforçar la sensació de moviment.
Tot això, i algunes coses més, les trobareu a Una de monstres, un àlbum il·lustrat replet de por i humor, en el qual no sabrem fins al final si els monstres existeixen en realitat o si són fruit de la imaginació dels nens. Us convido a descobrir-ho!
Rocio Bonilla.
